dimecres, 19 de juny de 2019

Hi havia una vegada un conte de desencantar


Viure amb la desgràcia de la desaparició d'algú que ens és proper és un pes massa gran per suportar. La incertesa del que ha succeït, la vida posada en stand by, esperant sempre el dia en què alguna notícia arribarà sobre la persona que del no-res va deixar de formar part del nostre món quotidià. És complicat aconseguir viure amb aquest dolor, és difícil aprendre a somriure de nou i és completament impossible oblidar el que va passar. 

No obstant això, per increïble que sembli, hi ha casos insòlits relacionats amb desaparicions en les quals les persones simplement decideixen desaparèixer i desistir de la vida que tenien sense pensar en les seves conseqüències ni en el dolor que poden causar als que deixen enrere.

Un d'aquests casos va passar als Estats Units, el 1970. Una mare soltera va abandonar la seva llar i mai més va tornar deixant a la seva filla de 15 anys després d'una discussió familiar. El 1996 es van descobrir restes humanes enterrades i encara que no van aconseguir fer les proves d'ADN la policia va determinar que eren els de la dona desapareguda. Durant 13 anys el misteri seria cas tancat però el 2009, amb l'ús de més avançades tècniques d'anàlisi d'ADN es va arribar a la conclusió que les restes pertanyien a un altre individu. Amb aquest desenllaç es va decidir obrir novament les investigacions en recerca de la dona desapareguda. Quaranta anys després de la seva desaparició la policia diu haver-la trobat, amb 84 anys i una nova família (havia tingut 14 fills) encara que no queda clar el que ha fet durant les darreres dècades ni els motius per desaparèixer sobtadament.          

En aquests casos i en molts més cal tenir clar que no tot és el que sembla.



Sindia Alves i A. Oliver
Antropòloga i Detectiu 
de Detectius Oliver


0 comentaris:

Publica un comentari

Amb la tecnologia de Blogger.

Contribuïdors

ES - EN